Entre les motocicletes trobam unes altres que són una mena diferents a la resta. Aquestes són el quad, el scooter, el sidecar i el trimoto.

Referent el quad, és un vehicle de quatre rodes que té com a referent el tricicle o trimoto (tres rodes). L'origen d'aquesta motocicleta el trobam quan els distribuidors de motocicletes cansats de la dificultat de la motocicleta quan hi havia mal temps, decidiren inventar el quad, capaç de circular en condicions climatològiques adverses. Per tant, a l'any 1970 es creà el primer de tots als Estats Units d'Amèrica (l'anomenaren trike), agafant popularitat els anys posteriors.

El scooter, en canvi, es tracta d'un ciclomotor de 50 CC, que pot arribar fins als 45 km/h i caracteritzat per la seva facilitat a l'hora de conduir-les juntament amb al seu baix consum de benzina. Fou creada amb un objectiu i finalitats diferents respecte a altres mitjans de transport. Al 1945, després de la Segona Guerra Mundial, l'italià Enrico Piaggio la inventà posant-la com alternativa als mitjans ja existents a l'època o bé com a vehicle de baix cost degut l'estat de l'economia mundial de la postguerra.

La trimoto és un vehicle de tres rodes considerat el punt intermig de la motocicleta i el quad perquè comparteix trets d'ambdós tipus. Comparteix el disseny de la motocicleta estándar i la maniobrabilitat del quad en circumstàncies metereològiques adverses. Per tant, el que la fa més especial és la seva tercera roda, permetint una major seguretat com el quad. Destaca la companyia japonesa Yamaha com a impulsora de la trimoto.

Finalment sobre el sidecar (Kirk per als americans), el pioner de la idea del sidecar fou el francès Bertoux, però qui fou més enllà seria l'anglès WJ Graham aconseguint la patent al 1903. Consisteix en un vehicle d'una roda enganxat d'un costat a la motocicleta que proporciona una major raó en l'espai. Actualment, es sol veure poc, per això és objecte de desig per part de coleccionistes que la veuen com un record amb passat històric relatiu al segle anterior. En els anys 30 fou quan adquiriren molta popularitat, essent a França on predominaven i ja durant la Segona Guerra Mundial foren utilitzades per l'exèrcit alemany, especialment les BMW R75 i Zündapp KS-750, i les Ural (més comuns) juntament amb les Dnepr de l'exèrcit rus.